Manifiesto - El Almanaque

ASSEMBLEA DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA PER A LA DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC
El dia 19 de gener la Mesa tècnica, reunida a l’ IES «Jaume Balmes», va rebre les respostes dels Centres, respecte a les propostes realitzades a l’última Assemblea del dia 1 de desembre. Hem rebut informacions d’aproximadament 50 Instituts, i els resultats són els següents:

– Publicació d’un anunci a la premsa amb les nostres reivindicacions i recollida de diners: la proposta ha tingut un seguiment força majoritari. En aquests moments s’han recollit 324.000 pts en metàl·lic i s’ha obert un compte (La Caixa 2100-0813-67-0200661108) per fer ingressos, amb el compromís de més de 300 professors/res. Pensem que es pot arribar a les 600.000 ptes.

– Proposta de Manifestació: Les dades recollides per la Mesa, són d’aproximadament 700 professors/res disposats a participar en una manifestació o Concentració.

– Vaga a la Japonesa i Concentracions periòdiques: han estat votades per pocs professors (67 i 150)

En funció dels resultats us fem les següents propostes:

1.- CONVOCAR UNA CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE SANT JAUME EL DIMECRES 23 DE FEBRER A LES 17 H, per tal de donar suport a les nostres reivindicacions. ES COMUNICARÀ I ES DEMANARÀ SUPORT A LES ASSOCIACIONS DE PARES I ALUMNES.

2.- PUBLICAR EL DILLUNS DIA 21 DE FEBRER A LA PREMSA L’ANUNCI AMB LES NOSTRES PROPOSTES I REIVINDICACIONS, i utilitzar el mateix anunci per a convocar la Concentració

La publicació es farà al diari El País, donat que el preu és molt inferior que el dels altres diaris, i pensem que podrem arribar a publicar una pàgina sencera. Us enviem el text que s’està treballant per publicar.

PER UN ENSENYAMENT SECUNDARI PÚBLIC I DEMOCRÀTIC

La situació de l’Ensenyament Secundari a Catalunya és avui motiu de preocupació en tots els àmbits. Un nombrós grup de professors de l’Ensenyament Secundari Públic vàrem constituir, al maig de l’any passat, l’anomenada ASSEMBLEA DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA PER A LA DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC, amb l’objectiu de promoure la reflexió al voltant dels problemes educatius, l’elaboració de propostes i la convocatòria de mobilitzacions, des d’una perspectiva democràtica i progressista, que varen culminar amb la convocatòria d’una concentració, àmpliament seguida pel professorat, el 24 de novembre passat. Així mateix, hem fet arribar les nostres propostes al Departament d’Ensenyament, als sindicats del sector, als estudiants i a les forces socials i polítiques, que creiem preocupades per la situació de l’Ensenyament. Estem convençuts que, en els últims mesos, hem contribuït a la presa de consciència d’amplis sectors i hem vist com els mitjans de comunicació començaven a fer-se ressò d’alguns dels problemes que fa anys ens preocupen als professionals de l’Ensenyament.

Ara bé, ens sembla que en el debat públic que s’està produint encara és necessari clarificar les causes d’alguns dels problemes de l’Ensenyament i assenyalar, des del nostre coneixement del món de l’educació, les mesures urgents que caldria afrontar. Per això ENS DIRIGIM A L’OPINIÓ PÚBLICA, I EN ESPECIAL A LA COMUNITAT EDUCATIVA, AMB LA INTENCIÓ DE DONAR A CONÈIXER LES NOSTRES POSICIONS, INEQUÍVOCAMENT SITUADES EN LA DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC, I CONTRIBUIR AL DEBAT DEMOCRÀTIC QUE PERMETI PRENDRE LES DECISIONS ADEQUADES:

1.En primer lloc, PEL QUE FA AL PAPER DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC EN EL SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA cal, urgentment, frenar el procés de subsidiarietat de l’ensenyament públic a favor del privat. Entenem que l’ensenyament privat concertat no ha de ser en cap cas una substitució de l’ensenyament públic sinó, com a màxim, un complement allà on aquest no arriba. Ens sembla que en els últims anys ha existit des del Govern de Catalunya una ferma voluntat de reduir l’Ensenyament públic a una espècie de «Beneficència», oblidant la seva obligació de respectar l’Ensenyament públic com a eix del sistema educatiu. Volem manifestar molt clarament que els professors, la metodologia i la innovació pedagògica de l’ensenyament públic són d’una innegable qualitat. Però es permet a l’ensenyament privat concertat, també sufragat amb diners públics, que ofereixi selecció d’alumnes, segregació social i garantia d’ordre, alliberant-lo de tot l’alumnat conflictiu. Així, es remeten i es concentren a l’ensenyament públic tots els casos conflictius, els problemes d’integració o les situacions de marginalitat.

Per això demanem
a- que es redueixin els concerts a l’ensenyament privat, per tal d’aturar el tancament d’aules de l’ensenyament públic. Així mateix exigim que no es concertin línies en la privada mentre hi hagi places públiques en els IES de la zona o zones properes, i que es respecti escrupolosament la llei a l’hora de concedir concerts. I en cap cas s’han d’establir concerts a l’ensenyament no obligatori: batxillerat i cicles formatius.
b- Criteris de matriculació únics i aplicació dels mateixos mecanismes d’accés per a tots els centres sostinguts amb fons públics. Distribució igualitària dels alumnes amb dificultats, igualtat en la limitació geogràfica per a l’adscripció d’alumnes, control en el cobrament de quotes , etc..
c- S’ha de revisar, si cal, l’actual Mapa escolar, i l’Administració ha de vetllar i garantir el dret de l’alumnat a poder cursar en l’ensenyament públic, laic, democràtic i igualitari, tots els nivells i modalitats: ESO, batxillerat, cicles formatius de grau mitja i superior, estudis nocturns, escoles d’adults, aules externes, educació especial…,
2. Respecte a L’ACTUAL PLA D’ESTUDIS ESTABLERT PER LA LOGSE, no discutirem ara la Llei aprovada per les Corts Generals, que ja va donar lloc a una estèril polèmica en la qual hi va haver més enfrontament polític que real preocupació per l’ensenyament. El que volem denunciar són els efectes negatius de la seva aplicació a Catalunya i demanar les correccions necessàries perquè aquests efectes puguin ser modificats. Després de quasi quinze anys, deu d’experimentació ( de la qual, per cert, no ha arribat al professorat cap avaluació ni cap model vàlid d’aplicació), i 4 d’implantació generalitzada, ha arribat el moment de donar a conèixer alguns dels problemes generats i sobre els que és absolutament urgent actuar:
a- En primer lloc és urgent revisar el caòtic sistema de crèdits, amb assignatures trimestrals, comunes i variables, que pot fer cursar 14 o 15 matèries als alumnes, que impossibilita els professors de fer un seguiment adequat del procés d’aprenentatge i, cosa més greu, redueix el temps dedicat a les matèries comunes (és a dir, l’únic tronc de coneixement comú) a un temps totalment insuficient. Així mateix, no s’han establert currícula (plans d’estudis) homogenis per al conjunt dels alumnes i dels centres. Aquesta situació, que considerem penosa, crea dificultats a un alumne que es traslladi de centre ja que pot trobar-se que part de les matèries per ell cursades a 3er d’ESO, es facin a 4rt en el centre on va i, per tant, les tornarà a repetir ( o bé la situació contrària , es a dir, que hi hagi alguna matèria que no la pugui fer). Les conseqüències són encara més greus al Batxillerat. És inajornable la necessitat de reformar aquest sistema: S’han d’establir matèries comunes anuals i idèntiques per a tot l’alumnat de Catalunya, fixant el curs en què s’han d’estudiar i reduint la variabilitat a les necessitats bàsiques del tractament de la diversitat o de l’opcionalitat al batxillerat.
b – D’altra banda, els grans principis de la igualtat han quedat reduïts a ficar a tothom a la mateixa aula. El professor ha de saber fer adequacions curriculars per a nens superdotats, per a alumnes amb problemes d’aprenentatge, per a deficients psíquics, per a deficients sensorials, per a nens amb problemes d’integració social, i més increïble encara, els ha de mantenir a la mateixa aula, amb els altres alumnes i fer que tots assoleixin els objectius establerts. Així, s’han desmantellat tot tipus de centres d’educació especial, o s’han estalviat fer-ne de nous. És urgent dotar d’especialistes els centres, crear aules externes, aules-taller, unitats d’atenció especial, i tots aquells centres i recursos indispensables per poder donar sortida als alumnes amb necessitats especials.
c- És també urgent revisar els criteris de promoció automàtica, tant a la primària com a l’ESO. És necessari acabar amb aquesta ficció en la vida escolar, on sembla que l’esforç personal i els principis de mèrit i capacitat no tenen importància, quan després, en el món real, aquests són principis bàsics per poder assolir una vida com a adults responsables i capaços. L’escola i les institucions han de vetllar per educar els nens i els adolescents en els principis de l’esforç i de la responsabilitat i han de posar al seu abast els mitjans adequats, per tal que tothom pugui, com més aviat millor, recuperar els seus retards i rebre l’atenció necessària per sortir de l’escola amb les competències bàsiques adquirides.
d- Cal també donar solució al problema de l’única titulació en l’ESO. Als 16 anys, si no aproven l’ESO, encara que l’acabin, el sistema els condemna al no-res. No hi ha res previst, a excepció dels «Programes de garantia social», per assegurar-los un futur. L’actual sistema estableix una única titulació, la de Graduat d’ESO, que dóna accés indistintament als mòduls professionals de grau mitjà o als estudis de Batxillerat. Això dóna lloc a què una bona part de la població juvenil, poc motivada pels estudis teòrics, que no pot aprovar l’ESO, es trobi sense sortida. Creiem que cal estudiar fórmules que permetin establir itineraris diferenciats al segon Cicle de l’ESO (14-16anys), per tal que una part de l’alumnat pugui accedir a una titulació d’ESO vàlida per poder iniciar estudis professionals i d’altres comencin a treballar en la línia d’estudis del Batxillerat, donat que els dos anys actuals són del tot insuficients.
e- Gran part d’aquests problemes provenen del fet que s’ha desmantellat l’antiga Formació Professional. S’ha substituït pels mòduls, de grau mitjà (1any), per a aquells que han aprovat l’ESO, i de grau superior (1-2 anys), per a aquells que aprovin el Batxillerat, amb el problema afegit que és impossible passar de l’un a l’altre: cal tornar enrera i cursar el Batxillerat. A més, s’han malversat milers de milions invertits durant dues dècades als prestigiosos centres públics de formació professional, ara transformats en IES, i s’han concedit una gran part dels mòduls professionals a centres privats, molts d’ells concertats, acadèmies, etc. que han florit arreu per quedar-se amb un negoci on es cobra molt i en alguns casos s’ofereix només un títol i no un aprenentatge real. És urgent revisar l’estructura de l’actual sistema educatiu pel que fa a la formació professional, crear cursos pont per poder passar de la formació més acadèmica a la professional, donar sortida als alumnes amb problemes a l’ESO,i sobretot refer els centres públics de formació professional
EN DEFINITIVA, CAL DEIXAR DE CREURE QUE L’ENSENYAMENT SECUNDARI ÉS NOMÉS UNA MENA DE GUARDERIA PER ALS MENORS D’EDAT, I ENTENDRE QUE ÉS MOLT ESSENCIALMENT L’EINA PER PREPARAR-SE PER A UN FUTUR COM A ADULT, SIGUI AMB ELS ESTUDIS QUE PORTEN AL MÓN UNIVERSITARI, SIGUI PER APRENDRE SERIOSAMENT UNA PROFESSIÓ O UN OFICI.
3. Per últim, volem denunciar L’EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PROFESSORAT DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A SECUNDÀRIA, fet gens estrany, ja que no és possible esperar que la manca d’atenció a l’Ensenyament públic no vagi acompanyada de la manca d’atenció a les condicions laborals dels professionals del sector.
És urgent, en aquests moments:
a- Frenar i donar solució al problema del desplaçament de centenars de professors dels seus llocs de treball.
b- Donar estabilitat als milers de joves professors que, després de treure les seves places en difícils i escasses oposicions, es troben durant anys en expectativa de destí.
c- Abordar el problema dels interins i substituts.
d- Respectar les especialitats del professorat i no forçar a l’assumpció de doble i triple especialitat
e- Reduir el nombre d’alumnes per aula, 25 a l’ESO i 30 al Batxillerat com a màxim, per garantir l’atenció i la qualitat de l’ensenyament.
f- Establir reduccions horàries suficients per a l’atenció a la diversitat, càrrecs directius, tutories, coordinacions, treballs de recerca, majors de 55 anys, etc., fixant les hores de reducció que té cada càrrec o situació per tal d’acabar amb la distribució arbitrària de les reduccions.
I el que es més important, volem que totes les normatives i els acords sobre les condicions de treball i siguin regits per els principis de la transparència i el rigor. Alumnes i professors de qualsevol centre han de gaudir dels mateixos drets. La llei i els recursos han de ser els mateixos per tothom.
PER TOTS AQUESTS MOTIUS, I PERQUÈ ESTEM CONVENÇUTS QUE NO ES POT SEGUIR SENT CÒMPLICES D’AQUESTA SITUACIÓ QUE AFECTA EL CONJUNT DE LA CIUTADANIA, I QUE POSA EN PERILL L’ENSENYAMENT PÚBLIC, GARANTIA BÀSICA DE L’EXISTÈNCIA D’UN ESTAT DEMOCRÀTIC, EL PROFESSORAT DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC DE SECUNDÀRIA ESTEM DISPOSATS A LLUITAR EN DEFENSA DE LA MILLORA DE L’ENSENYAMENT, VETLLANT SEMPRE PER GARANTIR EL BON FUNCIONAMENT DELS NOSTRES CENTRES, L’ALTA QUALITAT DE L’ENSENYAMENT IMPARTIT ALS IES, LA DEFENSA DELS INTERESSOS DELS NOSTRES ALUMNES I LA SALVAGUARDA QUE AIXÒ PODRÀ CONTINUAR SENT AIXÍ EN EL FUTUR.
(Aquest document ha estat extret del Manifest i la Plataforma reivindicativa el·laborada per l’Assemblea de Professorat de Secundària en Defensa de l’Ensenyament Públic i aprovada per 149 IES de Catalunya)
EN DEFENSA DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC A SECUNDÀRIA
CONCENTRACIÓ EL DIMECRES 23 DE FEBRER A LES 17 H.
BARCELONA A LA PLAÇA DE SANT JAUME
GIRONA DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
La publicació d’aquest text ha estat possible per la col·laboració econòmica voluntària de centenars de professors i professores de l’Ensenyament Públic de Secundària de Catalunya.